Des de mitjans del segle XVIII i en ple segle XIX Gran Bretanya estava capacitada d’un comerç
intern i també d’un fort comerç colonial. D’aquest últims territoris,
aconseguia les matèries primeres mitjançant unes polítiques d’explotació dels
recursos i una vegada arribaven a territori britànic era doncs es duia a terme
l’elaboració i la producció del producte final que finalment es comercialitzava
en la metròpolis.
Els efectes van ser contundents pel que fa al model econòmic; fins mitjans
del segle XVIII s’havien conservat a les zones més urbanitzades els sistemes
gremials que s’especialitzaven en l’ elaboració artesanal de productes concrets
i per tant, establiment un monopoli que impedia la competència en els mercats.
Com a reacció d’aquest sistema rígid va aparèixer des dels àmbits rurals un moviment artesanal que es coneix com Domestic system o Putting out. Consistia
en el següent: un particular normalment amb un cert nivell adquisitiu
proporcionava les matèries primeres als camperols, aquests elaboraven els
productes en la seva llar i una vegada acabat rebien un salari. Normalment,
aquest tipus d’activitats comercials es feien a nivell local fent la competència
als gremis.
 |
| Il·lustració del domestic system |
A partir dels canvis de producció i
de l’ús de les màquines es va consolidar un nou sistema productiu que es coneixeria
com Factory
system, és a dir, el sistema fabril basat en la concentració de mà d’obra en edificis tancats dedicats a la producció, les
fàbriques. El impuls d’aquesta nova concepció del sistema productiu va
desencadenar en una reducció del consum dels productes artesanals (de la
producció individualitzada a la producció en sèrie).
En poc temps la producció artesanal va caure en un declivi, tot i la seva permanència
per a l’elaboració de productes de luxe. Si més no l’aplicació de les màquines en
els sectors agrícoles van facilitar la feina als camperols però al mateix temps
va reduir els llocs de treball ja que l’home no podia rivalitzar amb la rapidesa
i l’eficàcia de les maquines. El descontentament dels sectors populars van
desencadenar un moviment contrari a les maquines conegut com
ludisme. La situació de misèria va
arribar a tal punt que va conduir a un fenomen, l’èxode rural que es basa en l’emigració forçosa dels
camperols cap als nuclis urbans amb l’esperit de trobar feina a les fàbriques i
millorar les seves condicions de vida.
Cap a 1820 i 1840 el sistema fabril
que havia estat un èxit a Gran Bretanya es va estendre amb força a França,
Alemanya i Bèlgica mentre que a la resta de estats europeus només es localitzava
en regions concretes. Com va ser el cas de Catalunya i el desenvolupament d’un
important nucli d’ indústria tèxtil.
 |
| Il·lustració del factory system |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada