3. Renovació agrícola

Una de les necessitats de les societats en procés de creixement es l’augment dels aliments, la forta demanda requeria d’una sèrie de reformes:

• Una de les principals reformes consistí en millorar les tècniques agrícoles. Es substituí el guaret (repós de una part del terreny durant una temporada o estació) per la rotació contínua dels cultius (Norfolk), per evitar que s’esgotessin els minerals de la terra; aquesta rotació era quadriennal, es a dir que es canviaven els conreus per a que la terra generés de nou els minerals necessaris per al cultiu anterior. El 1750 s’introduí l’arada de ferro i es perfeccionaren les tècniques de regatge.

Imatge de la renovació en la rotació de cultius.

Aquestes millores permeteren l’augment de la superfície cultivable i conrear aliments més rentables; també es generalitzà l’ús de maquinaria com ara segadores i dels adobs químics, que augmentaren la producció.

• La reforma agrària també afectà al sector de la ramaderia, que feu invertir una part del terreny de cultiu per a produir farratge per als animals, l’augment dels caps de bestiar permeté que la carn passés a formar part de la dieta de les classes populars, no solament dels rics.
• El canvi en l’organització de les estructures agràries es dugué a terme mitjançant els Enclosure Acts, unes actes que establien la supressió de les propietats senyorials i comunals per a convertir-les en propietats privades. L’alliberament de la terra va atraure les inversions de capital que estimularen la mecanització del món rural.

 Aquestes reformes incrementaren més del 90% la producció agrícola en total, els propietaris de la terra començaren a invertir en borsa però, tot i els avenços gran part de la població rural es va quedar sense feina i es van veure obligats a emigrar a les ciutats per a treballar a les fàbriques.

Imatge d'una de les millores
en l'agricultura, la segadora