10.2. Societat i vida (II)

• La situació de les classes mitjanes i baixes

L’evolució econòmica dels països industrialitzats portà a terme l’aparició d’una nova classe social: la classe mitjana; aquesta estava formada per artesans, petits comerciants, propietaris de terres i càrrecs intermedis de l’administració que tenien i havien tingut accés a una educació superior a la de les classes més baixes. Aquests estalviaven per fer-se amb un patrimoni i invertir el l’educació dels seus fills per a que aquests ascendissin socialment.

Gravat que mostra luna mina del s.XIX

La industrialització comportà l’aparició de la classe obrera, que treballaven a les fàbriques a canvi d’un sou, les condicions laborals de l’època eren realment lamentables: llargues jornades laborals de més de 12 hores, salaris baixos, treballaven en ambients insalubres on també hi treballaven dones i nens, els salaris dels quals era molt inferior al dels obrers masculins. Aquest sector vivia al dia i els diners que entraven a casa no els permetien estudiar i la majoria de les famílies no es podien permetre escolaritzar als seus fills.

El tercer grup el formen els camperols que, tot i l’èxode rural de principis del segle XIX encara la major part de la població europea seguia vivint al camp i, depenent de la zona, tenien més o menys recursos econòmics. Al llarg del segle XIX la població rural va anar descendint ja que molts marxaven a les ciutats intentant aconseguir un futur millor.

• Els orígens dels moviments obrers

Tot i ser un cartell del s. XX
expressa la lluita dels sindicalistes

Un moviment obrer està format per totes aquelles iniciatives que tenen com a objectiu principal millorar les condicions laborals dels obrers.

S’originà com a mètode de protesta contra els abusos i les males condicions laborals de les fàbriques i els acomiadaments que generava l’ús de maquinària industrial i iniciaren una campanya de destrucció de màquines (ludisme).

Els obrers tenien prohibit formar associacions però el 1824 es creà a Gran Bretanya el dret d’associació dels obrers i pogueren començar a crear sindicats per a defensar els seus interessos; els principals mètodes de pressió foren les vagues, on demanaven augments salarials, reducció de la jornada laboral,supressió del treball infantil, la millora de les condicions sanitàries i el sufragi universal, que en aquells moments era censatari.

Les organitzacions obreres foren reprimides per la policia, el govern i els propietaris de les fàbriques que acomiadaven els treballadors o els sancionaven.