10.2. Societat i vida (II)

• La situació de les classes mitjanes i baixes

L’evolució econòmica dels països industrialitzats portà a terme l’aparició d’una nova classe social: la classe mitjana; aquesta estava formada per artesans, petits comerciants, propietaris de terres i càrrecs intermedis de l’administració que tenien i havien tingut accés a una educació superior a la de les classes més baixes. Aquests estalviaven per fer-se amb un patrimoni i invertir el l’educació dels seus fills per a que aquests ascendissin socialment.

Gravat que mostra luna mina del s.XIX

La industrialització comportà l’aparició de la classe obrera, que treballaven a les fàbriques a canvi d’un sou, les condicions laborals de l’època eren realment lamentables: llargues jornades laborals de més de 12 hores, salaris baixos, treballaven en ambients insalubres on també hi treballaven dones i nens, els salaris dels quals era molt inferior al dels obrers masculins. Aquest sector vivia al dia i els diners que entraven a casa no els permetien estudiar i la majoria de les famílies no es podien permetre escolaritzar als seus fills.

El tercer grup el formen els camperols que, tot i l’èxode rural de principis del segle XIX encara la major part de la població europea seguia vivint al camp i, depenent de la zona, tenien més o menys recursos econòmics. Al llarg del segle XIX la població rural va anar descendint ja que molts marxaven a les ciutats intentant aconseguir un futur millor.

• Els orígens dels moviments obrers

Tot i ser un cartell del s. XX
expressa la lluita dels sindicalistes

Un moviment obrer està format per totes aquelles iniciatives que tenen com a objectiu principal millorar les condicions laborals dels obrers.

S’originà com a mètode de protesta contra els abusos i les males condicions laborals de les fàbriques i els acomiadaments que generava l’ús de maquinària industrial i iniciaren una campanya de destrucció de màquines (ludisme).

Els obrers tenien prohibit formar associacions però el 1824 es creà a Gran Bretanya el dret d’associació dels obrers i pogueren començar a crear sindicats per a defensar els seus interessos; els principals mètodes de pressió foren les vagues, on demanaven augments salarials, reducció de la jornada laboral,supressió del treball infantil, la millora de les condicions sanitàries i el sufragi universal, que en aquells moments era censatari.

Les organitzacions obreres foren reprimides per la policia, el govern i els propietaris de les fàbriques que acomiadaven els treballadors o els sancionaven.

10. Societat i vida (I)

-ORGANITZACIÓ DE LES CLASSES SOCIALS

La industrialització va provocar una sèrie de canvis en la societat respecte a la seva organització en el territori l’èxode rural i l’augment progressiu dels nuclis urbans va donar lloc a una societat urbana. Hi havia dos grups socials que la conformaven: la burgesia i el proletariat.

La burgesia estava composta per l’aristocràcia tradicional posseïdora de terres i la nova aristocràcia on hi havia rendistes, empresaris, banquers i constructors. Aquest grup social dominava els sectors polítics i financers. Mentre que el proletariat era el grup social que representava a les classes populars aquells treballadors industrials o agrícoles que amb prou feines vivien gracies a la seva força de treball.

Les diferències d’aquest dos grups socials eren presents fins i tot en l’organització de les ciutats ja que aquesta  presentava una forta segregació per  barris segons a quina  classe social formessis part. Per una banda, els barris residencials on es concentrava la burgesia (posseïdora dels mitjans de producció) que normalment, es trobaven fora de la contaminació de les fàbriques, i vivien en amples avingudes on es disposava de serveis públics com enllumenat i clavegueram i per una altra banda, els barris obrers on es concentraven els treballadors de les fàbriques  que no tenien una organització planificada i s’anava adaptant a les necessitats i el creixement continu. Dels barris obrers podem destacar que  els carrers no estaven pavimentats,que no es disposava d’enllumenat ni de  clavegueram fet que comportava pitjors condicions higièniques fent que les condicions de vida  fossin insalubres i per tant, era més fàcil la propagació de malalties.

Il·lustració de Londres al 1842

Il·lustració d'una ciutat industrial

-L’AUGE DE LA BURGESIA

Dins de les classes privilegiades l’aristocràcia tradicional lligada a la possessió de terres  va quedar en un segon lloc respecte a la nova burgesia nascuda del món industrial . Per tant la gran elit social estava formada per  empresaris, els banquers i els grans terratinents  els quals difonien les seves idees i els seus valors a la resta de la societat.

Entre els seus ideals hi havia la exaltació de la propietat privada, la feina, l’estalvi i l’esperit individual.  De tota la societat eren els únics que accedien a la educació secundària i a la universitat vertebrant les elits polítiques, científiques i culturals.

El paper de la família era essencial per a la transmissió i consolidació dels valors; l’habitatge familiar era símbol d’estatus social i mostra de riquesa. Fet del nivell d’ostentació del món burgés es feia visible amb el fet de disposar de servei domèstic, portar vestits elegants i també amb la costum de tenir institutrius i tutors per educar als fills en activitats concretes com esgrima o equitació entre d’altres activitats.

9. Creixement econòmic

En els cent anys que van des del 1750 fins el 1850 les constants innovacions conduïren a un creixement progressiu de la renda per càpita.

El creixement econòmic és l’augment de la producció de béns i serveis per nombre

d’habitants al llarg del temps. Un país creix econòmicament si cada any augmenta la seva Renda Nacional, aquesta es calcula amb la suma de la producció al llarg de l’any; per saber si augmenta la Renda per càpita cal  dividir la Renda Nacional entre el nombre d’habitants.

El procés començà quan al segle XVIII les produccions a nivell nacional havien augmentat de la mateixa manera que ho feia la població. Si bé es cert que durant les primeres dècades de la revolució Industrial el nivell de vida de la població no millorà gaire, ja que els beneficis foren absorbits per els capitalistes britànics; la major part de la riquesa passà a les mans d’una minoria poblacional però si comparem el nivell de vida de la classe obrera durant la Revolució Industrial veurem que és força superior al de les societats preindustrials. Aquestes millores no són únicament fruit de l’augment de la productivitat sinó també de les protestes dels treballadors.

Evolució econòmica de diversos països europeus comparats amb Gran Bretanya.

8. Lliurecanvisme

A finals del segle XVIII l’escola clàssica composta per un conjunt d’intel·lectuals britànics amb figures com: Adam Smith, David Ricardo, Thomas Rober Malthus i John Stuart Mill van elaborar un nova concepció econòmica el liberalisme.

-       ADAM SMITH

Il·lustració d'Adam Smith 

Defensava la supremacia de l’individu davant dels estaments i considerava que la recerca de d’interès propi havia de ser el motor del desenvolupament econòmic. Per tan, cada bé ha de ser produït depenent de la demanda de cada individu. El mercat adquireix un doble joc entre la oferta i la demanda  que el vertebra.

 El paper de  l’Estat en l’economia ha de ser reduït; si més no ha d'eliminar els monopolis i  les idees proteccionistes per tal que es faciliti el creixement econòmic. No obstant, no es mostra contrari a que l’Estat intervingui en l’àmbit públic com: l’educació,la justícia o l’exèrcit.

Il·lustració crítica amb el capitalisme

La concepció de que tot allò produït al camp i a les fabriques era considerat propietat privada va impulsar el capitalisme. Un sistema econòmic que té com objectiu principal obtenir el màxim benefici individual. Els propietaris amb adquisicions econòmiques intenten maximitzar els beneficis mentre que els assalariats lluitaran per aconseguir uns salaris més alts creant així una confrontació d’interessos entre empresaris i treballadors.

El nou sistema industrial defensarà una postura coneguda com lliurecanvisme en la qual l’Estat no intervingués en el comerç internacional i doncs facilitar els intercanvis comercials entre diferents estats mitjançant la competitivitat de les empreses qui regularien el mercat.

Com a idea tradicional i oposada al lliurecanvisme hi havia el proteccionisme que consistia en defensar i fomentar el creixement de les indústries pròpies de cada estat. El mecanisme  més habituals era la imposició d’aranzels als productes d’origen estranger; per així encarir-los  i que a curt termini la seva importació no fos rendible.

7. El paper dels bancs en la Revolució Industrial

Quan s’inicià la Revolució Industrial el Banc d’Anglaterra ja portava més de mig segle funcionant ja que va ser fundat el 1694, durant la guerra contra la França del rei Lluís XIV. El seu objectiu era proporcionar capital al Govern; després de la guerra començà a recaptar inversions de capital estranger i a concedir préstecs.

Els bancs es convertiren en el motor clau de l’economia, la concessió de crèdits a les empreses i les accions com a intermediaris entre particulars i empreses els feren guanyar la confiança entre la població. Poc a poc la població començà a guardar els seus estalvis als bancs on s’invertia a la indústria i els negocis petits.

Al principi de la Revolució Industrial la majoria de les empreses eren propietat d’un individu o d’una família en concret però conforme avançava l’industrialització els propietaris van començar a tenir dificultats per comprar maquinària més moderna i contractar nous empleats.

Per resoldre aquests infortunis es crearen les societats anònimes, en aquestes societats el capital que és necessari per l’empresa es divideix en accions. Aquestes accions son comprades a la borsa per els futurs socis de l’empresa. Si la venda d’accions resulta beneficiosa per a l’empresa el valor de es accions augmenta i aquestes es revenen a la borsa, proporcionant continus beneficis.

El Banc d'Anglaterra va tenir un paper rellevant en el devenir de la Revolució Industrial.

6. Importància del treball

Des de mitjans del segle XVIII i en ple segle XIX  Gran Bretanya estava capacitada d’un comerç intern i també d’un fort comerç colonial. D’aquest últims territoris, aconseguia les matèries primeres mitjançant unes polítiques d’explotació dels recursos i una vegada arribaven a territori britànic era doncs es duia a terme l’elaboració i la producció del producte final que finalment es comercialitzava en la metròpolis.

Els efectes van ser contundents pel que fa al model econòmic; fins mitjans del segle XVIII s’havien conservat a les zones més urbanitzades els sistemes gremials que s’especialitzaven en l’ elaboració artesanal de productes concrets i per tant, establiment un monopoli que impedia la competència en els mercats. Com a reacció d’aquest sistema rígid va aparèixer  des dels àmbits rurals un moviment artesanal  que es coneix com Domestic system o Putting out. Consistia en el següent: un particular normalment amb un cert nivell adquisitiu proporcionava les matèries primeres als camperols, aquests elaboraven els productes en la seva llar i una vegada acabat rebien un salari. Normalment, aquest tipus d’activitats comercials es feien a nivell local fent la competència als gremis.

Il·lustració del domestic system 

 A partir dels canvis de producció i de l’ús de les màquines es va consolidar un nou sistema productiu que es coneixeria com Factory system, és a dir, el sistema fabril basat en la concentració de mà d’obra  en edificis tancats dedicats a la producció, les fàbriques. El impuls d’aquesta nova concepció del sistema productiu va desencadenar en una reducció del consum dels productes artesanals (de la producció individualitzada a la producció en sèrie).

En poc temps la producció artesanal va caure en un declivi, tot i la seva permanència per a l’elaboració de productes de luxe. Si més no l’aplicació de les màquines en els sectors agrícoles van facilitar la feina als camperols però al mateix temps va reduir els llocs de treball ja que l’home no podia rivalitzar amb la rapidesa i l’eficàcia de les maquines. El descontentament dels sectors populars van desencadenar un moviment contrari a les maquines conegut com ludisme. La situació de misèria  va arribar a tal punt que va conduir a un fenomen, l’èxode rural  que es basa en l’emigració forçosa dels camperols cap als nuclis urbans amb l’esperit de trobar feina a les fàbriques i millorar les seves condicions de vida.  

Cap a  1820 i 1840 el sistema fabril que havia estat un èxit a Gran Bretanya es va estendre amb força a França, Alemanya i Bèlgica mentre que a la resta de estats europeus només es localitzava en regions concretes. Com va ser el cas de Catalunya i el desenvolupament d’un important nucli d’ indústria tèxtil. 

Il·lustració del factory system 

5. Indústria del cotó i de la siderúrgia

Filadora spinning jenny.

La indústria del cotó va ser la que va rebre més ràpidament les millores tecnològiques, el cotó arribava a Gran Bretanya des de les colònies a preus baixos i les filadores en feien els teixits.

A partir del 1800 hi havia a Gran Bretanya més de 350000 persones treballant al sector tèxtil del cotó; les fàbriques comptaven  amb filadores i telers mecànics. Els teixits britànics foren importats per tot el món.

La indústria siderúrgica es desenvolupà ràpidament al llarg del segle XIX, la substitució del carbó vegetal pel mineral impulsà la creació dels alts forns als quals es preparaven gran quantitat de ferro refinat. Entre el 1720 i el 1850, la producció de ferro es multiplicà per cent. La demanda era força elevada ja que el metall s’utilitzava per a fabricar la maquinària pesada i la xarxa del ferrocarril, ja aleshores en construcció.

Gran part del treball a les mines
era realitzat per mà d'obra infantil.

4.Revolució dels transports

Les millores incorporades en el sector agrícola van fer possible l’obtenció d’excedents agrícoles, ja no destinats a l’autoconsum si no a la construcció de mercats. Com les quantitats de matèries primeres van anar augmentant de forma progressiva va arribar un moment que calia incorporar nous sistemes que facilitessin el seu transport. A partir d’aquesta necessitat van sorgir nous mitjans de transports.

Abans de la introducció de nous sistemes de transports va ser necessari reparar les vies tradicionals: els camins i les carreteres que es trobaven en mal estat i pel que fa al transports fluvials ampliar els canals ja existents.

Il·lustració de la primera linea Liverpool-Manchester estreta de la Wikipedia

La creació i introducció del ferrocarril va ser una gran innovació en els transports; en una etapa inicial es va utilitzar com a mètode d’extracció de minerals com el carbó però amb el pas del temps es va aplicar pel transport tant de mercaderies com de persones  per un cost baix i  ampliant la càrrega que poden sustentar els carros.

En 1829 Stephenson va inventar la locomotora, una maquina de vapor que anava per sobre de rails. A l’any següent es va inaugurar la primera línea que connectava dues ciutats destacades en la indústria del cotó Liverpool i Manchester.

En l’àmbit del transport marítim Robert Fulton va aplicar el sistema de la maquina de vapor als vaixells. Com a conseqüència el sistema tradicional basat en els vaixells de vela que navegaven segons la direcció del vent serien substituïts pels vaixells de vapors fent més fàcils els viatges a llarga distància i permeten augmentar la velocitat i per tant reduir el temps dels viatges.

El naixement d’aquestes noves infraestructures van repercutir de forma directa en la Gran Bretanya i es van difondre a la resta d’Europa mitjançant canvis de costums socials i també amb un incipient desenvolupament de les companyies constructores que necessitarien crèdits per dur a terme les noves instal·lacions.  

George Stephenson inventor de la locomotora 1829

Locomotora Rocket de Stephenson 

3. Renovació agrícola

Una de les necessitats de les societats en procés de creixement es l’augment dels aliments, la forta demanda requeria d’una sèrie de reformes:

• Una de les principals reformes consistí en millorar les tècniques agrícoles. Es substituí el guaret (repós de una part del terreny durant una temporada o estació) per la rotació contínua dels cultius (Norfolk), per evitar que s’esgotessin els minerals de la terra; aquesta rotació era quadriennal, es a dir que es canviaven els conreus per a que la terra generés de nou els minerals necessaris per al cultiu anterior. El 1750 s’introduí l’arada de ferro i es perfeccionaren les tècniques de regatge.

Imatge de la renovació en la rotació de cultius.

Aquestes millores permeteren l’augment de la superfície cultivable i conrear aliments més rentables; també es generalitzà l’ús de maquinaria com ara segadores i dels adobs químics, que augmentaren la producció.

• La reforma agrària també afectà al sector de la ramaderia, que feu invertir una part del terreny de cultiu per a produir farratge per als animals, l’augment dels caps de bestiar permeté que la carn passés a formar part de la dieta de les classes populars, no solament dels rics.
• El canvi en l’organització de les estructures agràries es dugué a terme mitjançant els Enclosure Acts, unes actes que establien la supressió de les propietats senyorials i comunals per a convertir-les en propietats privades. L’alliberament de la terra va atraure les inversions de capital que estimularen la mecanització del món rural.

 Aquestes reformes incrementaren més del 90% la producció agrícola en total, els propietaris de la terra començaren a invertir en borsa però, tot i els avenços gran part de la població rural es va quedar sense feina i es van veure obligats a emigrar a les ciutats per a treballar a les fàbriques.

Imatge d'una de les millores
en l'agricultura, la segadora

2. Precedents de la Revolució Industrial

-Com era la Gran Bretanya abans de la Revolució industrial?

A mitjans del segle XVIII fins gairebé 1780 , Gran Bretanya mantenia com a font de riquesa una economia basada exclusivament en el sector agrícola i artesà. El sistema econòmic continuava fent servir un sistema de subsistència caracteritzat per l’autoconsum.

 Els grans nuclis de població es concentraven al camp on es dedicaven a treballar la terra, fer-se càrrec dels ramats i elaborant productes de primera necessitat com per exemple:peces de vestir amb la pròpia llana dels animals o fins i tot la elaboració d’aliments com formatge o pa.

Mentre a les ciutats hi havia les elits minoritàries que podien ser: grans propietaris de terres que vivien de la renta que els hi proporcionava el pagès que cuidava les seves propietats, professions lliures, comerciants i l’aristocràcia que es desenvolupava als voltants del monarca. D’aquest últim sector van sorgir els intel·lectuals que tot i la seva posició privilegiada tindran com a prioritat plasmar les seves iniciatives i potenciar la seva idea de progrés mitjançant l’aplicació d’ innovacions tècniques en el sistema productiu.

-Que provoquen els avanços tecnològics?

La introducció  d’avanços tecnològics a l’agricultura es coneix com a la revolució agrícola va provocar l’augment de la producció d’aliments i per tant, el subministrament dels aliments garantien la supervivència de la població. Com a conseqüència, es va dur a terme un creixement demogràfic, és a dir, un augment de la població fent que no es produeixin episodis destacats de fam, malalties i epidèmies. Això va dona lloc a un augment de la natalitat i una baixada de la mortalitat fent que la esperança de vida creixi fins a gairebé els cinquanta anys. 

A continuació hi tenim un gràfic respecte a la població a alguns països europeus des de 1700-1900:

Gràfic estret del llibre de primer de Batxillerat: Història del món contemporani (Ed.Vicencs Vives, pàg. 25)

1. Orígens de la Revolució Industrial

La Revolució Industrial es entesa com a una sèrie de canvis econòmics que s’iniciaren a mitjans del segle XVIII.

Fins al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en gran part a petits tallers artesans que es concentraven a les ciutats, la manca de recursos obligava als artesans a realitzar el treball manualment la qual cosa dificultava enormement l’augment de la producció donat l’elevat cost dels articles tant en temps com en materials. A finals de segle les fàbriques, aquells establiments on s’emprava l’ús de màquines per a treballar, es generalitzaren gràcies a l’ús d’una nova energia: el vapor.

Retrat de James Watt.

L’any 1769 James Watt creà la màquina de vapor, que utilitzava el carbó mineral com a combustible. La generalització de les fàbriques comportà certs canvis, d’una banda la indústria es concentrà en llocs molt concrets que fossin propers a zones amb recursos minerals o d’altres; d’altra banda  l’organització del treball obligà als obrers a especialitzar-se en tasques concretes i a adaptar-se al ritme de treball de la màquina. A més de la divisió del treball, els obrers estaven sotmesos a llargues jornades laborals.

Aquests factors conduïren a l’augment progressiu de la productivitat i a abaratir els preus dels productes industrials.

Gran Bretanya: el centre neuràlgic de la Revolució Industrial

No per res la Gran Bretanya inicià la industrialització; el país comptava amb tota una sèrie de factors que propiciaren i facilitaren els canvis que suposà la revolució:

• Comptava amb una gran quantitat de mà d’obra (a causa de l’augment demogràfic) i un ampli mercat gràcies a les seves colònies d’ultramar.
• Gran Bretanya és un país ric en matèries primeres, sobretot en carbó mineral, que s’utilitzà com a combustible de les primeres màquines.
• La mentalitat liberal que regnava tant al Parlament com a la resta dels empresaris. 

A les dècades posteriors s’importaren les innovacions britàniques per alguns països europeus com França, Bélgica, Alemanya; a altres països, però, tan sols es pogué desenvolupar la indústria a certes zones i en certs sectors com per exemple a Catalunya.